L'AEROGEOTÈRMIA

Avui os vull presentar i explicar una gran desconeguda: l'aerogeotèrmia

Aquesta energia renovable consisteix en escalfar o refredar l'aire fent-lo passar per dins de la terra. La terra a poca profunditat te una temperatura molt constant que ens pot ajudar a escalfar o refredar l'aire.

Com podeu veure al dibuix, s'agafa l'aire exterior mitjançant una toma, se el fa circular per uns tubs soterrats on es produeix l'escalfament o refredament i finalment s'introdueix al edifici.

Os donaré un exemple per que veieu el gran estalvi energètic que suposa aquest sistema.

La quantitat d'energia per escalfar una casa es: Q=(Te-Ti)*k*m2

Te= temperatura exterior : Te1 (sense aerogeotèrmia) = -15    Te2 (amb aerogeotèrmia) = +2

Ti= temperatura interior = 20

K = depèn dels aïllaments = 1,5

m2 = metres quadrats de la casa = 200

Q1= (-15-20)*1,5*200 = 10.500

Q2= (2-20)*1,5*200 = 5.400

HEM REDUÏT EL NOSTRE CONSUM DE CALEFACCIÓ EN UN 50%

SI Q2 HO PRODUÏM AMB GEOTÈRMIA (TAMBÉ HEM ABARATIT EL COST DE LA INSTAL·LACIÓ GEOTÈRMICA JA QUE LA POTENCIA A PRODUIR ES UN 50% MENOR) , NOMES GASTAREM APROX. 1080 

COMBINANT AEROGEOTÈRMIA I GEOTÈRMIA TENIM UN ESTALVI DEL 90% AMB UNA INSTAL·LACIÓ SENCILLA I ECONOMICA

LA EFICIENCIA ENERGÉTICA EN LA TERCERA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL

El Laboratorio Nacional de Energías Renovables del gobierno estadounidense calcula que, si todos los edificios comerciales se redeadecuaran y se rehabilitaran usando tecnologías y prácticas energéticamente eficientes de última generación, el consumo de energía se reduciría en un 60 %.

Si añadieremos a esa fórmula la instalación de sistemas de energía fotovoltaica en las cubiertas superiores de los edificios, sería posible lograr una disminución del 88 % en el uso de energía convencional.

Si todos los edificios comerciales nuevos fueran plantas de "energía positiva" verde, el incremento en términos de eficiencia energética sería aún más impactante. Por su parte, un impulso de ese tipo podría reducir la cantidad de energía convencional consumida por el parque nacional de viviendas residenciales en un 60 %.

¿Cuánto nos costaría todo esto? Implantar las mejoras infraestructurales necesarias en los edificios comerciales y residenciales de todo EE.UU. ascendería aproximadamente a un gasto total de 4 billones de dólares repartidos a lo largo de un período de 40 años (o, lo que es lo mismo, unos 100.000 millones de dólares anuales), pero generaría unos ahorros acumulativos en la factura energética de unos 6,5 billones de dólares, es decir, de unos 163.000 millones de dólares al año.

Suponiendo que las mejoras de la insfraestructura se financien y se sufraguen con los ahorros energéticos a una tasa de descuento aproximada del 7 %, la relación coste-beneficio sería de un sólido 1,80. Dicho de otro modo, por cada dólar invertido en eficiencia energética y/o sistemas de energía renovable, el rendimiento de la inversión sería de 1,80 dólares.

Aunque parezca increíble, lo que Estados Unidos malgasta en energía para producir electricidad es más que lo que Japón utiliza para abastecer el conjunto de su economía.

Fuente: La Tercera Revolución Industrial - Autor: Jeremy Rifkin

EÒLICA MARINA FLOTANT

Us porto un vídeo molt il·lustratiu de com funcionen les turbines d'alta mar.

INFORMACIÓ DE LA NASA APLICADA A L'ENERGIA SOLAR

Si bien en el pasado mes de Julio, la misión al espacio número 135 de la NASA, ha puesto fin a este tipo de actividades, la información que ha sido recopilada durante las últimas 3 décadas continúa actualmente ayudando al desarrollo de la ciencia.

En este sentido, investigadores de la Jacobs School de la Universidad de Ingenería de California, en San Diego, han utilizado mediciones obtenidas por las misiones de la NASA, para predecir como los cambios de elevación, de por ejemplo las colinas o valles, impactan vía sombras, en la generación de energía solar en las zonas urbanas de California.

Información obtenida durante la misión Endeavour del año 2000, ha sido recopilada para generar una base de datos de gran tamaño, que permite obtener una alta resolución digital topográfica de la mayoría del planeta. Los investigadores se han focalizado principalmente en las zonas de mayor irradiancia solar de California (en el sur y en la zona del San Francisco Bay Area).

Actualmente, la mayoría de los modelos que se utilizan para el cálculo de la energía solar, no suelen considerar el efecto de las elevaciones en la producción de energía. En cambio el nuevo modelo desarrollado por los ingenieros de San Diego, sí que lo consideran.

De esta forma, empresas de servicios públicos, como las eléctricas y cualquier propietario particular de una vivienda, pueden utilizar el modelo para obtener una imagen más realista de la producción de energía solar a generar. La herramienta resulta especialmente importante para las utilities de la zona, con el fin de conocer los posibles niveles de ingresos a obtener mediante la instalación de energía solar en sus zonas de influencia.

Cambios en las elevaciones pueden tener un impacto significativo en la producción de energía solar, principalmente en lo que respecta a la salida y puesta del sol, donde por ejemplo, los "días solares" tienden a ser más largos en las zonas superiores de las montañas.

Con esta nueva herramienta se han detectado zonas en el sur de California, donde durante el invierno existen diferencias, de hasta el 30 % en los niveles de irradiancia solar, dependiendo si se considera una zona empinada de un terreno llano. 

Fuente: Earth Techling

Según IBM, en cinco años crearemos toda la energía para nuestra casa

Como todos los años, IBM ha formulado sus cinco predicciones a cinco años. Entre ellas figura la siguiente: en un lustro podremos ser capaces de crear toda la energía necesaria para nuestros hogares. Un avance, sin duda, revolucionario, que llegará de la mano de las energías renovables.

Las cinco predicciones que la compañía proporciona cada año tienen como finalidad  promover el trabajo que se realiza bajo la iniciativa Big Blue’s Smarter Planet. Las “5 in 5” de este año son las siguientes:

- Leer la mente dejará de ser ciencia ficción en cinco años.
- Seremos capaces de alimentar nuestra casa con energía que creará cada uno.
- Nunca más necesitaremos contraseñas.
- La brecha digital dejará de existir.
- El spam estará tan personalizado que pasará a ser relevante.

La primera suena a ciencia ficción, pero cuando se pasa del titular al detalle la idea parece más realizable. En realidad, lo que IBM pronostica es que en cinco años nuestros cerebros podrían sincronizarse con diferentes dispositivos electrónicos, como el cursor del ratón del ordenador, lo que nos permitirá controlarlo mentalmente. Algo que forma parte de lo que los científicos llaman bio-informática, tecnología que se podrá utilizar con múltiples fines. Los médicos, por ejemplo, para poner a prueba los patrones cerebrales y en la rehabilitación de trastornos cerebrales como el autismo.

Energía cien por cien eficiente La segunda predicción de IBM es que en cinco años vamos a ser capaces de producir toda la energía necesaria para nuestro hogar. Su base es la siguiente: cualquier cosa que se mueve o que produce calor genera energía que puede ser capturada gracias a los avances en las energías renovables. Desde caminar, correr, montar bicicleta, el calor que irradian los ordenadores o el agua que fluye a través de las tuberías…. La predicción de la compañía tecnológica que en apenas un lustro podremos recoger toda esta energía cinética y calorífica y utilizarla para hacer funcionar nuestros hogares, las oficinas, incluso ciudades enteras.

En realidad, aunque parezca  radical esta predicción no lo es. De hecho, así es como funcionan desde siempre las diferentes tecnologías renovables, al transformar fuentes primarias de energía –como el viento o el calor del sol– en energía eléctrica o calorífica.  Lo radical sería que realmente fuéramos capaces de utilizar solo estas fuentes limpias para cubrir todas nuestras necesidades energéticas. Y no porque no pueda hacerse –muchos informes indican el camino para lograrlo–, sino por la encendida oposición del sector convencional a permitirlo.

Desde 2008 La iniciativa Smarter Planet de IBM, puesta en marcha por la compañía en 2008,  pretende poner de relieve cómo los líderes con visión de futuro –en los negocios, la política,  la sociedad civil…–  de todo el mundo están captando el potencial de los sistemas más inteligentes para lograr el crecimiento económico, la eficiencia a corto plazo, el desarrollo sostenible y el progreso de la sociedad.

Las redes inteligentes, los sistemas de gestión del agua, las soluciones a los problemas de congestión de tráfico o los edificios verdes son algunos ejemplos de estos sistemas inteligentes, pero hay muchos más.

És "contagiosa" l'energia solar?

Un nou estudi realitzat per la Universitat de Yale així ho afirma després de l'anàlisi del que succeeix quan en un mateix codi postal de Califòrnia (principal mercat a EUA, fonamentalment amb una gran proporció de petites instal·lacions), s'instal·la energia solar en un de les seves teulades i l'efecte que això produeix en els seus veïns.

L'estudi assenyala que per cada augment de l'1 per cent en el nombre de les instal·lacions en un mateix codi postal, es produeix una disminució en la mateixa proporció (1 per cent) en la quantitat de temps necessari per realitzar una altra nova instal·lació d'energia solar.

Amb un exemple numèric i sota el supòsit que s'inicia el procés amb unes 25 instal·lacions d'energia solar, i amb un temps mitjà entre cadascuna d'elles de 30 dies (línia vermella del gràfic), es pot concloure que per exemple, per a la instal·lació número 250 el temps mitjà entre cada instal·lació disminueix 10 vegades en relació a les primeres, ja que solament són necessaris 3 dies per al seu inici.

Sembla ser que igual que el que succeeix amb altres productes nous al mercat, poques persones desitgen ser els primers, per la qual cosa prefereixen veure primer que altres persones de la seva confiança es facin d'ells, i així amb posterioritat, la pròpia "pressió del grup" els porti a adquirir en aquest cas una instal·lació d'energia solar.

L'estudi no ha trobat cap evidència directa en el sentit que la disminució en el temps de les instal·lacions és a causa d'una campanya específica realitzada per algun contractista en particular. Conclou amb la idea que el "efecte entre parells" es produeix a causa d'una combinació d'aprenentatge social d'una banda, i d'imatge davant els altres. La idea és continuar investigant aquestes causes en una anàlisi posterior.

L'informe també va investigar quines són les principals raons per les quals una persona decideix instal·lar energia solar en la teulada del seu habitatge. En la major part, l'elecció és per raons financeres, seguit per l'efecte en el medi ambient.

Conclusió: Poseu plaques a casa vostra i aviat els vostres veins també hi posaran

LA PILOTA DE L'AUTOCONSUM EN LA TEULADA DE RAJOY

L'organització ecologista Greenpeace ha difós avui un comunicat en el qual demana al govern de Mariano Rajoy –que exposa a aquestes hores al Congrés dels Diputats les línies mestres del seu futur governo– que "la primera mesura que prengui en matèria d'energia sigui la regulació del dret al autoconsum d'energia neta". Segons aquesta organització, el procediment que recull aquesta normativa, una vegada es desenvolupi, "permetria que tots els edificis poguessin arribar a tenir un consum net nul d'energia, alguna cosa que beneficia a tota la societat i al medi ambient".

Greenpeace creu que el govern de Rajoy ha d'aprovar "amb urgència" el projecte de "Reial decret [RD] pel qual s'estableix la regulació de les condicions administratives, tècniques i econòmiques de la modalitat de subministrament d'energia elèctrica amb balanç net". Segons els ecologistes, la nova norma hauria d'aprovar-se "al més aviat possible", doncs pot suposar "una fita en la història de l'energia neta, en permetre posar en pràctica el autoconsum d'energia, la qual cosa constitueix una eina primordial d'estalvi energètic". Greenpeace recorda en la seva nota que no es tracta solament que qualsevol pugui produir energia neta i vendre-la al sistema, "sinó que cada edifici pugui consumir la seva pròpia energia".

Per què imposar limitacions administratives allí on no hi ha restriccions tecnològiques?
I és que els ecologistes asseguren que el procediment que recull aquesta normativa, una vegada es desenvolupi, "permetria que tots els edificis poguessin arribar a tenir un consum net nul d'energia, alguna cosa que beneficia a tota la societat i al medi ambient". Això sí, la principal objecció de Greenpeace a la forma en què es desenvolupa el dret al autoconsum en aquest projecte de RD és la regulació econòmica. Segons l'organització, "no hi ha cap raó lògica per impedir que un edifici pugui produir i autoconsumir energia indistintament, és a dir, sense imposar limitacions administratives allí on la tecnologia no imposa restriccions". 

El RD preparat per l'anterior govern proposa que el ciutadà li regali electricitat a les companyies
Així, hi haurà moments en què l'energia consumida per l'edifici sigui major que la produïda en ell i, llavors, lògicament, l'usuari haurà d'adquirir de la xarxa aquesta energia que li falta, però, quan li sobra energia, la normativa de balanç net proposada en aquesta norma solament permet compensar l'energia sobrant amb drets per consumir-la en un altre moment, limitant el termini i la quantitat per a tal compensació. El que excedeixi aquests límits seria regalat a la companyia elèctrica.

Greenpeace diu que "així no s'incentiva l'estalvi"
Ho explica i ho critica en aquests termes el responsable de la campanya Energia i Canvi Climàtic de Greenpeace, José Luis García Ortega: "el autoconsum permetrà que tots puguem fer-nos responsables de l'energia que necessitem, ajustant el nostre consum preferentment al que puguem produir; el que no és acceptable és que, quan ens sobri energia, la hi hàgim de regalar a la companyia elèctrica perquè la hi vengui a altres consumidors: així no s'incentiva l'estalvi". [Llegeixi's Autoconsum, les renovables, al servei de l'estalvi, de Gª Ortega].

La proposada ecologista
En opinió de Greenpeace, s'ha de permetre que el que no es consuma al propi edifici es vengui a la xarxa, en les mateixes condicions econòmiques que quan es compra energia de la xarxa, amb tots els peatges inclosos, i tenint en compte el diferent valor de l'energia en els diferents moments. El consumidor ha de tenir dret a optar entre vendre l'energia excedentaria o acumular drets per al seu consum diferit. No hi ha per què optar entre ser productor o autoconsumidor, es pot ser ambdues coses indistintament, la qual cosa facilita l'intercanvi d'energia amb la xarxa.

Transparència
Segons l'organització ecologista, que compleix per cert en aquestes dates quaranta anys d'existència, l'altra gran avantatge del autoconsum, a més del gran estalvi d'energia que pot induir, és el seu potencial com a eina de gestió de la demanda i, per a això, els senyals han de ser clares, indicant el valor real de l'energia i dels "megavats" a cada moment. Això vol dir que s'ha de facilitar l'intercanvi no solament d'energia sinó d'informació entre l'usuari i la xarxa. 

"Un valuós servei"
Greenpeace està convençuda que, ben regulats, i gràcies a les noves tecnologies, la generació distribuïda i el autoconsum "poden ajudar a transformar tots els edificis en intel·ligents, eficients i 100% renovables, com es mostra en l'estudi Energia 3.0 de Greenpeace, de manera que els usuaris dels edificis passin de ser consumidors passius a protagonistes actius del sistema energètic, facilitant la gestió d'un sistema energètic 100% renovable". Per a l'organització ecologista, el autoconsum és un valuós servei que s'ha de reconèixer i incentivar.

EL REPTE ENERGÈTIC

Modificar el model energètic és un dels reptes de futur d’un planeta que viu sota l’amenaça del canvi climàtic. Reduir les emissions de diòxid de carboni és una obligació, malgrat que els resultats de la recent cimera de Durban no afavoreixen l’optimisme.

Aquesta revolució no passarà de llarg a Andorra, perquè el Principat, a més, ha d’afrontar reptes propis. Ara mateix el país depèn en un 96% de l’exterior per abastir-se, ja sigui de carburant o d’electricitat, les dues grans fonts d’energia que alimenten Andor­ra. Tots els actors implicats coincideixen a dir que es tracta d’una “dependència excessiva” i amenaçadora. Per què? Pel risc d’escalada de preus i la consegüent pèrdua de competitivitat, perquè en una vintena d’anys la xarxa elèctrica podria arribar al límit de capacitat sense tenir possibilitat d’ampliar la importació i perquè ser tan dependent dels altres ja és un perill en si mateix. I si algun dia els veïns tenen problemes d’abastiment propi?

Per tot plegat s’ha posat en marxa el Fòrum Energia i Futur, que a final del primer trimestre del 2012 ha d’haver enllestit el llibre blanc de l’energia, un full de ruta per als anys que vénen. “El que no podem fer és d’aquí a quinze o vint anys trobar-nos en un carreró sense sortida. Ens hem d’anticipar, i la nostra anticipació ha de ser produir més dins del país.” La frase la diu un dels dos coordinadors del Fòrum, Ramon Reguant, que hi afegeix que del treball en aquesta taula d’intercanvi que lideren el Govern i Forces Elèctriques d’Andor­ra (FEDA) han de sortir les accions que caldrà emprendre a curt, mitjà i llarg termini. El punt de partida és que “en cap cas no es pot pensar que Andorra pot ser autosuficient des del punt de vista energètic” però sí que hi ha possibilitats i que passen per aprofitar més la capacitat hidràulica i instal·lacions eòliques, solars, de geotèrmia i de biomassa. Sense oblidar la cogeneració.

Les opcions
FEDA i també les mútues elèctriques parroquials ja s’han posat mans a l’obra. La parapública produeix ara mateix el 15% de l’electricitat que es consumeix, entre el que surt de la central hidràulica i del Centre de Tractament de Residus. El plantejament futur té en compte l’aprofitament més gran de la capacitat hidràulica –les mútues posen sobre la taula la construcció de sis minicentrals més– però s’avisa que ja s’aprofiten 150 quilòmetres quadrats de conca i que s’ha de tenir en compte, un: el cabal ecològic i, dos: que la capacitat productora més important és a la primavera i a la tardor, quan la punta de demanda no és tan elevada.
Les mútues i FEDA també han coincidit en el temps a instal·lar punts de mesura per determinar la capacitat per produir energia eòlica. Ho fan al Maià (FEDA) i a Pal i la Rabassa (mútues). Quins són els punts febles? Els vents aprofitables se situen a uns 2.500 metres i hi ha dificultats orogràfiques per instal·lar els aerogeneradors i també climatològiques, per les baixes temperatures.
FEDA, a més, provarà l’energia fotovoltaica. Les primers plaques, de fet, ja estan instal·lades, al Consell General, i la companyia les explota a través d’un conveni. I a iniciativa de FEDA s’instal·laran uns panells al complex esportiu d’Encamp i també es busca una escola per fer-ho. Un dels responsables d’aquestes iniciatives de la parapública, David Astrié, explica que “el que fem amb aquests projectes pilot és demostrar que són factibles i portar-los a la població i també als tècnics,  que coneguin aquesta tecnologia”. I és que el que és clar és que la producció energètica deixarà d’estar en mans exclusives de FEDA. Més fabricació requerirà més inversió i es trucarà a la porta dels privats. Abans d’arribar a aquest horitzó s’hauran de fer modificacions legislatives.
De fet, la llei ja permet que les instal·lacions fotovoltaiques que es puguin instal·lar en cobertes d’edificis es connectin a la xarxa de distribució elèctrica. Ara, però, manca el desplegament reglamentari. Reguant assenyala que ja està a punt i que la filosofia és la mateixa que se segueix en l’entorn. “Són inversions elevades que ara mateix no són rendibles per elles mateixes”, comenta, així que, per afavorir-ne la implantació el que es projecta és pagar als propietaris de la instal·lació els kilowatts que generin a un preu més elevat. Vaja, subvencionar-la. Però no eternament, perquè tothom està d’acord que arribarà un moment en què el preu baixarà. “Crec que d’aquí a sis anys el preu del kilowatt l’hora fotovoltaic serà equivalent al preu que comprem nosaltres”, assenyala Astrié. El Govern, a més, ha pror­rogat sis mesos el pla d’ajuts per a la instal·lació de sistemes d’aprofitament d’energies renovables en l’edificació. L’objectiu és el mateix, incentivar-los. I la subvenció màxima és de 10.000 euros. Dades facilitades per la taula de gremis de la construcció constaten, a més, que apostar per l’energia neta és rendible malgrat que la inversió inicial sigui més elevada. El preu del kilowatt l’hora de gasoil per escalfar-se era al novembre de 9,7 cèntims d’euro. El de biomassa, de 5,75 i el de geotèrmia, de 2,30.
A l’energia de la terra també ha acudit FEDA. En col·laboració amb el comú d’Escaldes, està avaluant la possibilitat d’una més gran explotació de l’aigua termal per fer una xarxa de distribució urbana de calor. I, finalment, hi ha la cogeneració de gas a Soldeu, un projecte que produirà llum i calor, que ha estat aturat per la manca de pressupost els dos darrers exercicis però que ara tirarà endavant. “La cogeneració és una solució energètica que és interessant no tan sols per l’eficiència sinó també perquè dóna una seguretat en aquesta etapa de transició entre un període en què hem depès molt d’energies fòssils cap a una situació que dependria més d’enegies renovables”, comenta Astrié. I Reguant apunta una opció a llarg termini: “D’aquí a una colla d’anys i si hi ha consums relativament importants de gas podríem pensar a fer arribar el gasoducte.”

Estalvi, sostenibilitat
Andorra és absolutament dependent de l’exterior i també dels combustibles fòssils. El 2010, el país va consumir 2,7 milions de megawatts l’hora. El 23% de la despesa provenia de la xarxa elèctrica, un 1% de l’aigua termal escaldenca (hi ha una petita xarxa de distribució a la parròquia) i el 77% restant de combustibles fòssils (carburant de locomoció i de calefacció i, en molta menor mesura, gasos butà i propà). El resultat és que també es constata un “excés d’emissions” i que en el plantejament del nou model també s’ha tingut en compte l’aspecte mediambiental.
Però és un peix que es mossega la cua, perquè el model net de mobilitat és el vehicle elèctric. I malgrat que la implantació és lenta –i els preus no són encara competitius– és una qüestió que cal preveure a l’hora de valorar futurs increments del consum elèctric i eventuals problemes per satisfer la demanda. De fet, FEDA també es planteja aquest interrogant futur respecte de la calefacció. Ja s’ha constatat que algunes promocions immobiliàries noves han instal·lat sistemes de calor per electricitat, i la parapública també es planteja aquest dilema, com posa de manifest el director comercial, Claudi Sala. “Si el preu del petroli augmenta, les calefaccions de gasoil seran cada cop més cares i pot ser que la gent basculi de manera massiva cap a l’electricitat, però les xarxes que tenim no estan previstes per a això.”
El punt final és que no hi haurà canvi de model exitós si no s’aposta també per l’estalvi, el públic i el privat. Les administraci­ons ja ho han inclòs en l’agenda. El Govern va iniciar un pla que el 2010 ha aconseguit una reducció del 5,03% del consum d’electricitat i de gasoil en els edificis de l’administració general. Això no obstant, immobles de parapúbliques o de dret públic i de societats públiques han empitjorat els resultats finals. I és que en aquests edificis el consum va créixer un 2,04%, amb la qual cosa el balanç final és d’un estalvi del 2,53%. I en la factura econòmica de prop de 116.000 euros. Caldrà fer molts més passos. Ara tot just és l’inici del camí.

DESPESA ZERO

na directiva europea diu que l’any 2020 tots els edificis nous hauran de consumir zero d’energia i “això que sembla una carta als Reis en realitat és fruit de tota una tecnologia que s’ha desenvolupat”. L’enginyer Jordi Llovera sap de què parla. L’edifici Aconcagua, a l’avinguda Meritxell, és un exemple clar del que suposa invertir en aïllament. Abans de la reforma, cada apartament gastava 129 euros mensuals en calefacció. Amb la reforna, únicament 13. I és que “el gran consum d’energia en els edificis és la calefacció i d’aquesta calefacció, el 90 per cent se’ns en va a través de les parets, les finestres i la teulada”.
Les noves construccions i les reformes que es facin han de respectar el que dicta el Reglament d’eficiència energètica. Però el cert és que Andorra té un parc immobiliari molt antic. L’enginyer indica que “els d’abans dels anys 80 són edificis sense cap mena d’aïllament i els que es van construir des de la dècada dels 80 fins ara tenen aïllaments insuficients”. Els professionals defensen els grans avantatges de la rehabilitació. “Aquest tipus d’inversions s’amortizen fàcilment: entre cinc i deu anys, l’estalvi que et produeix paga la inversió”, assegura Llovera, que recorda que l’executiu dóna subvencions i préstecs per a aquesta mena de reformes.
L’aposta per tenir una edificació més eficient també forma part del canvi de model energètic. Aquesta mateixa setmana FEDA i el Col·legi d’Arquitectes han signat un acord pel qual els professionals faran un inventari dels edificis en funció del seu comportament energètic.

Dolors Moreno - Andorra la Vella - 18/12/2011 

ENERGIES RENOVABLES A PEU DE CARRETERA

      No és el primer ni serà l'últim. Perquè les iniciatives per convertir les carreteres en font d'energies renovables, fonamentalment solar i eòlica, són una realitat des de fa temps i segueixen aportant interessants novetats. És el cas del projecte Saervi.

                                                                                                                                               

El projecte Saervi proposa fer alguna cosa que ja s'ha fet en molts trams de carretera en diferents parts del món: omplir els laterals de la via amb bandes de panales fotovoltaics i petits aerogeneradors. D'aquesta manera, al del trànsit rodat de vehicles se li dóna un ús addicional per convertir-les en centrals de generació renovables. Lògicament la premissa és que llueixi el sol o bufi el vent. O les dues coses alhora. En funció d'aquestes condicions caldria instal·lar panells fotovoltaics i petits aerogeneradors en la part exterior de la calçat o ancorats a elements d'abalisament, enllumenat, etc. José Antonio Molina, l'impulsor del projecte, ho descriu així: “la suma de diversos trams de via implementats d'aquesta forma, emergint d'una població, constituiria l'anomenat arbre Saervi, on la població seria el tronc, les carreteres les branques i els panells i aerogeneradors les fulles”.Entre els avantatges que aportaria un ús massiu d'aquests sistemes modulars destaquen que no precisa grans superfícies de terreny natural, no necessita enormes torres ni fonaments de formigó en el sòl, no requereix grans infraestructures ni altera les existents; ni tan sols exigeix el desenvolupament de noves tecnologies. “Perquè tota la tecnologia, tot el material i tot el coneixement per fer-ho ja estan a la nostra disposició”, apunta Molina. “Saervi és una xarxa descentralitzada i distribuïda. I per la seva ubicació podria alimentar la futura flota de vehicles elèctrics”.El promotor de Saervi ja ha fet càlculs de producció solar utilitzant per a això sistemes d'informació geogràfica amb mapes digitals d'elevacions, radiació solar i vents. I superposant després un mapa de carreteres. Les dades extretes per a la seva província natal, Zaragoza, poden veure's a la pàgina web del projecte.

Pujar al cel amb avió o en ascensor, tots dos solars

     Bertrand Piccard, el creador de Solar Impulsi, ha passat per Madrid. Ho ha fet per presentar per primera vegada a Espanya el seu projecte de tornada al món. Al costat d'ell un dels seus col·laboradors: *Schindler, proveïdor mundial d'ascensors i escales mecàniques. L'un i l'altre, Piccard i Schindler, preparen una “pujada al cel impulsada pel sol” per a l'any proper.
     
     Piccard ha explicat que s'està construint l'avió solar amb el qual pretén donar la volta al món, un periple que podria fer-se en 20 o 25 dies. La idea és començar el viatge a la fi de 2012 o principis de 2013, sempre que el projecte es desenvolupi en els temps planificats. Encara no s'ha dissenyat la ruta i es parla d'un vol de prova fins al Marroc amb parada a Espanya. Piccard ha parlat de València, però sense concretar.


     Es compta amb l'experiència del primer viatge amb avió impulsat per motors elèctrics proveïts de l'energia generada per panells solars. El viatge es va produir el passat mes de maig. En 26 hores es va cobrir una ruta entre Suïssa i Bèlgica sense parar. És a dir, la tecnologia fotovoltaica va ser capaç de generar suficient electricitat perquè l'avió volés i hi hagués l'excedent necessari perquè Solar Impulsi solqués el cel de nit en absència de radiació solar consumint l'electricitat acumulada en les bateries.


     Un ascensor solar


     Schindler és una de les empreses que col·laboren en el projecte Solar Impulsi i igual que Bertrand Piccard prepara novetats per a l'any proper. Segons ha sabut Energies Renovables, en aquests moments la companyia està en període de patent i prova d'un ascensor solar. Quan se superi aquesta etapa la intenció és aprovar un projecte empresarial per a la comercialització i fabricació d'ascensors alimentats per energia solar en 2012.Al principi, la idea de Schindler és fabricar els components de l'ascensor en les factories que té distribuïdes en diferents països, cadascuna de les quals està especialitzada en determinats elements. Per exemple, la fàbrica de Schindler a Saragossa es podria encarregar de la producció dels motors, que és l'element que produeix habitualment.

ESTEM LLENÇANT ELS DINERS

Cada vegada que comprem productes con gasoil, gasolina, gas o electricitat estem llençant els diners, els enviem a fora del país, a països com Egipte, Líbia, Argelia, Uzbekistan, Níger, Namíbia, etc. que segons la meva opinió, no destaquen per la seva ètica. Estem fent rics a dictadors i a la vegada el nostre país es cada dia més pobre. 

Vull explicar el benefici econòmic per a Andorra de la implantació de les energies renovables i faré servir les dades d’Espanya per fer l'explicació.

1-. Espanya va gastar durant els 9 primers mesos del 2011, 40.000 milions d'euros en importació de petroli i gas, gairebé un 30% més que durant els primers 9 mesos del 2010. 

A una escala més petita es el mateix que ens passa a Andorra. Gran quantitat de diners que surten del nostre país i el producte cada vegada més car. Aquesta tendència de preus serà la constant i cada vegada seran més i més els diners que llencem.

2-. Diuen que les energies renovables son cares i que no poden subsistir sense primes. 

A Espanya durant l’any 2010 l’energia termosolar va rebre 185 milions d'euros en primes, però els treballadors del sector van generar 270 milions d'euros en cotitzacions. Aquests treballadors a l’atur haguessin cobrat 176 milions en subsidis. Que es millor: Donar subsidis als parats o primes per ajudar a crear treball i riquesa al país?

Actualment les energies renovables encara son més cares que les energies tradicionals, però els preus estan baixant molt i si augmenta la demanda encara baixaran més.

3-. Llançar o invertir en futur.

Durant el 9 primers mesos del 2011 Espanya s'ha gastat 7.200 milions d'euros en gas. Durant tot el 2010 les energies renovables van rebre primes per valor de 5.342 milions. Que es millor: regalar els diners als dictadors africans o invertir-los al país. 

4-. Pla d'energies renovables fins al 2020.

Segons el nou pla d'energies renovables aprovat recentment a Espanya i que no es massa ambiciós, les primes previstes pels anys 2011-2020 sumaran un total de 23.235 milions d'euros i l'estalvi en la compra de gas serà de 17.412 euros. Es millor deixar els  diners a casa o llençar-los a l’estranger.

5-. A Espanya el sobre-cost per que l'energia sigui 40% renovable es de 12,5€/mes per família. 

No creieu que les famílies estarien disposades a pagar aquests 12,5€/mes a fi que les energies siguin netes, per reduir l'efecte hivernacle i cuidar el nostre medi ambient?

6-. La inversió en energies renovables suposa un estalvi de futur per les famílies.

Com ja he comentat anteriorment tota la inversió en energies renovables suposa deixar els diners al país i crear treball i riquesa, però a més a més l'estalvi futur que suposa també permetrà a les famílies tenir més riquesa. Si una família gasta uns 2000€ al any en calefacció, si utilitza energies renovables i eficiència energètica, pot reduir aquesta factura a uns 600€. Això suposa un estalvi de uns 1.400€ a l'any, diners que una vegada amortitzada la instal·lació (uns 5-8 anys) els podrà gastar al país i no en gasoil que marxà a altres països.

Conclusió: Cada euro invertit en energies renovables repercuteix en el present i el futur del nostre estimat país. En un moment de crisis com l'actual es el millor moment per plantejar-nos seriosament el país que volem pels nostres fills.